Ubuntu.html

[boulcair]

Ubuntu

Capítol 1

Introducció

1.1. Justificació del projecte

Actualment l’ús creixent de tot tipus de dispositius electrònics és un fet evident a nivell global. En conseqüència aquest fenomen ha fet incrementar considerablement el consum d’energia elèctrica per tal de cobrir la gran demanda d’aparells electrònics que necessiten proveir-se d’aquesta. Paral·lelament aquest augment del consum ha provocat que generar aquest volum creixent d’energia sigui econòmicament molt costós i nociu per al medi ambient [1]. 

És per aquest motiu que des de fa anys existeixen organismes i entitats que treballen per a reduir al màxim el consum energètic en els dispositius electrònics.  És el cas, per exemple, d’Energy Star, un programa del govern dels Estats Units que defineix tot un seguit d’especificacions a seguir per tal que els dispositius electrònics realitzin un consum d’energia responsable i contribuir així a millorar el medi ambient. 

En l’àmbit dels equips de sobretaula i dels portàtils, la gestió del consum energètic en els computadors es troba definida per l’especificació ACPI (Advanced Configuration and Power Interface). Aquest estàndard defineix tot un seguit d’interfícies a nivell hardware i software que permeten al sistema operatiu realitzar una correcta gestió de l’energia. Addicionalment, també defineix tot un seguit d’estats que permeten reduir el consum d’energia en el sistema, els dispositius i el processador. 

Pel que fa al consum energètic del processador, l’especificació ACPI determina tot un seguit d’estats anomenats estats Cx, els quals es troben definits en funció de l’activitat del processador. Així doncs, a grans trets es defineix l’estat C0 (estat de treball) i els estats de baix consum energètic C1, C2 i C3 (dins d’aquest darrer es poden definir fins a Cn estats). Aquests estats Cx són emprats pel sistema operatiu quan el processador no realitza treball útil i per tant s’obté un estalvi energètic. Cal destacar que aquest fet és molt freqüent en alguns equips que passen part del seu temps amb una baixa activitat com pot ser el cas d’un servidor web amb poques peticions, un servidor FTP d’una organització mitjana, un usuari editant un fitxer de text, etc... 

Actualment, l’estalvi energètic pot arribar a ser considerable en els microprocessadors compatibles amb ACPI. A mode d’exemple, destaquen els processadors Intel Core 2 Duo que arriben a definir fins a cinc estats Cx (C0, C1, C2, C3 i C4), i on el consum energètic d’aquests s’aproxima als següents valors: 

 C0: 35 watts  C1: 13,5 watts  C2: 12,9 watts  C3: 7,7 watts  C4: 1,2 watts 
 Com es pot observar el consum de l’estat C4 (estat de mínim consum) respecte C0 (estat de màxim consum) pot arribar a ser fins a 34 vegades inferior amb tot l’estalvi energètic que comporta. 
2 

Per tal d’aprofitar aquests estats de baix consum energètic proporcionats pel processador i en conseqüència reduir el consum energètic dels computadors, és requisit indispensable que el sistema operatiu reconegui els estats Cx de baix consum. És en el cas de Microsoft Windows on la compatibilitat d’ACPI és total i per tant el sistema reconeix tots els estats de baix consum energètic amb el conseqüent estalvi que comporta. En el cas de Linux no succeeix el mateix, degut a que la majoria de fabricants de hardware no implementen correctament totes les funcionalitats de l’especificació ACPI per aquest tipus de sistema, amb la qual cosa l’estalvi energètic no existirà o serà inferior al que podria arribar a assolir-se. 

És per aquest motiu que el reconeixement de la totalitat dels estats Cx, per part del sistema operatiu, esdevé un factor clau en l’estalvi energètic dels computadors, fent reduir el consum energètic en els equips de sobretaula, i augmentant el temps d’autonomia en els equips portàtils.