gnuille
commented
2 years ago Crec que has descrit bé els pros i contres dels diferents enfocaments de l'eina i respecte això no tinc res a afegir.
Suposo que per ajudar a decidir el enfocament puc exposar la meva opinió personal. Jo em decantaria per fer una eina que consumeixi els recursos ja que de la meva experiència personal:
- Ataca directament a la problemàtica que experienciava, tenir moltes traces, perdreles, no saber que eren.
- Crec que si puc integrar la eina als scripts que generen dades per que automaticament es posin les metadades, s'organitzin en un directori i les pugui trobar facilment em solucionaria tota la problematica. Tot i això aquí sorgeix un subproblema que no se si esta contemplat. Si jo tinc un cert número de recursos/dades relacionades a un experiment i afegeixo un grau de llibertat adicional al experiment (per exemple, una optimització), seia molt necessari que l'eina pogués afegir el label a les dades ja existents amb la etiqueta especificant que no tenen la optimització.
- Finalment em sembla que des d'aquest enfocament es segueix la filosofia UNIX de fer una eina que només fagi una cosa però que la fagi molt bé i com he dit abans, si te una interfície de terminal prou poderosa, es podrà integrar molt fàcilment amb els generadors de recursos.
Espero que els meus comentaris hagin sigut d'ajuda i no estigui pixant fora del tarro, que potser estic una mica descontextualitzat al respecte del projecte.
clasqui
En aquesta issue es vol discutir sobre si ParaOrdenar s'ha d'encarregar de generar els experiments, o simplement consumir únicament el resultat i guardar-lo.
En el primer cas, augmenta les capacitats de la eina però en complica la usabilitat. El software hauria de generar l'entorn per executar els experiments, i això o bé redueix el tipus d'experiments que es poden executar, o bé cal desenvolupar molts casos, ja que els experiments s'han de configurar a través de Paraordenar. Aquesta opció permetria un nivell d'automatització molt alt i augmentaria la consistència de l'emmagatzematge de dades.
D'altra banda, el cas en el que Paraordenar només consumeix les dades redueix molt els casos d'ús, i simplifica el tipus d'informació que es pot guardar. No es té control sobre la metadata de l'experiment, només els resultats. Simplificaria, però, el codi de l'eina i la seva usabilitat, ja que no caldria configurar els experiments a través de Paraordenar.